Caminada del dimecres 24 d’abril de 2024. 13,5 km. 3 h 40 min. Desnivell 242 m. Altitud màxima 367 m. Altitud mínima 125 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra ( fotos).
Aparquem el cotxe al carrer de Santa Magdalena de Torrelletes (poble del municipi de Castellet i la Gornal). Son les 8:25 h del mati quan iniciem la caminada d’avui.
Sortim del poble per la banda de llevant, agafant les escales que surten de davant de Cal Pastor, per connectar amb el carrer del Pou.
Girem cap a llevant pel camí de la Bovera, tot deixant a la nostra esquerra un dipòsit d’aigua.
El camí agafa la direcció nord i avança, primer, per un terra rocós, on s’hi noten encara les roderes deixades pels carros, i, després, per un sender més estret entre vegetació on predominen un munt d’atzavares seques arrapades als marges de l’esquerra.
També, a l’esquerra, podem observar les restes d’un forn de calç amb un parell de pins que han arrelat a dins.
El sender que seguim acaba entroncant amb un camí en un indret conegut com el Figueral. Nosaltres continuem cap a l’esquerra. A la dreta aniríem cap al fondo de la Bovera.
Passem entre vinyes i a la propera cruïlla girem a la dreta i continuem entre vinyes fins que entrem en una zona boscosa. El camí ara segueix en direcció nord.
Al cap d’una estona, arribem al corral de la Muntanya, després d’haver deixat, a la nostra esquerra, l’indicador que assenyala la ruta per anar al castell de Penyafort.
El corral de Muntanya és una construcció mig enrunada de planta rectangular amb la coberta a un vessant amb pendent cap al nord. Consta de planta baixa i pis amb un patí tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc de mig punt rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell. A l’interior estava compartimentat i conserva dos cups de vi.
Deixem el corral de la Muntanya a la nostra esquerra i avancem nord-est enllà pel camí entre boscos de pins que es va enfilant mica en mica.
Arribats al límit entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos, en un indret anomenat camps de Bellestar, poblat per unes precioses vinyes, teníem la intenció de tirar cap a la quadra de Bellestar.
Per anar-hi, hauríem d’haver anat, de moment, cap al nord, però, al vorejar les vinyes, ens hem desviat cap a llevant i això ha fet que seguíssim pel sender que ressegueix el fondo de Borrolleres. Hem decidit tirar endavant seguint aquest fondo de vegetació esponerosa.
Travessat el torrent de Borrolleres i ascendint cap el nord per un pendent força pedregós hem fet cap al turó de la Senabra (371 m), indicat per un senyal amb una capsa metàl·lica que conté llibres de signatures.
Turó de la Senabra (Font: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-de-la-popia-turo-de-la-senabra-cami-de-castellet-torrelletes-26551605)
Baixem del turó pel sender que, de moment, va cap al nord i que, després, gira cap a ponent.
Un sender molt agradable de transitar que deixa la capçalera del fondo del Llop a la dreta i, més endavant, el fondo del Pallissot a l’esquerra i que ens porta davant mateix del nucli de la Senabra, que acull l’església romànica de Santa Maria de la Senabra, un dels millors exemplars romànics del Penedès, i les instal·lacions de Vins Mallofré a la caseria de la Senabra.
Sortim del nucli de la Senabra cap a ponent per un camí asfaltat, amb vinyes a banda i banda, i, arrecerats a l’ombra d’uns garrofers ran del camí, fem parada per esmorzar i fer el cafetó de rigor. Passen pocs minuts de les deu del matí.
Esmorzats, seguim pel camí asfaltat i, a l’arribar a la cruïlla de camins, tirem cap al sud, travessem una altra vegada el torrent de Borrolleres, just on hi ha un cobert, a la dreta, i després d’un lleuger pendent ascendent, fem cap a una altra cruïlla.
Agafem el camí que porta a cal Brugal, que tira cap al sud-oest.
La masia de cal Brugal fou edificada a mitjans del segle XVII per un pubill dels Brugal del mas Bellestar anomenat Francesc Roig.
Deixem cal Brugal a la nostra dreta i arribats a uns camps de garrofers entre vinyes, després d’haver traspassat del terme de Santa Margarida i els Monjos al de Castellet i la Gornal, avancem cap a ponent per un antic camí força desdibuixat que tot girant cap al nord ens conduirà a cal Vicenç, una masia de petites dimensions, d’arquitectura senzilla i moderna amb poc interès arquitectònic, que té la particularitat d’estar edificada entre dos termes municipals: Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal.
Donem la volta a la masia tot deixant-la a la nostra esquerra per un camí descendent i, ara, tirem cap al sud.
De seguida el camí es troba amb la rasa de Mas Pigot, que travessarem i deixarem a la nostra dreta per seguir el seu curs que ens porta cap a ponent.
Ben aviat ja som a la carretera BV-2117, just al pont que salva al riu de Foix en el punt on desaigua la rasa de Mas Pigot.
Nosaltres seguim per la carretera cap al nord-oest en direcció a les Masuques, un altra nucli del municipi de Castellet i la Gornal.
Un centenar de metres i arribem a les envistes de les Masuques. A la primera masia a la nostra esquerra, cal Renegoll, girem cap al sud pel camí asfaltat que ens conduirà a l’església de Sant Esteve, tot deixant a la nostra dreta cal Xerric.
Cal Renegoll és una masia formada per tres volums independents, el més antic, edificat l’any 1874.
Cal Xerric és una construcció formada per un volum central i un cos annex a ponent. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb porta de fusta i a nivell del primer pis un balcó central amb barana de ferro.
El camí que ara seguim segueix l’antic traçat de la romana Via Augusta. Uns deu minuts i ja som a l’església de Sant Esteve i al seu mas veí, cal Llopart.
L’església de Sant Esteve és una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants que finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta.
Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra.
L’església apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara de l’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.
Cal Llopart (o Llopard) és una masia d’origen medieval estretament lligada a l’església de Sant Esteve. El mas està format pel cos principal i diversos cossos annexes. El volum principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. En destaca el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb la data de 1778 a la dovella central, i la zona de les golfes, amb una galeria formada per tres finestres d’arc de mig punt situades a la part central del frontis.
Al fogatge de 1553 apareixen Uguet de Sant Steve, Pinjador de Sant Steve, Mascara de Sant Steve i, finalment, Castelci de Sant Steve, membres que podrien estar relacionats amb l’església de Sant Esteve i Cal Llopart. En el capbreu dels beneficis de Sant Joan Batista del Priorat de Banyeres de l’any 1576 si que apareix ja el cognom de la família Llopart de Sant Esteve, els quals pagaven una quantitat en blat.
Abans de marxar d’aquest encantador indret, anem a veure el pont de les Masuques o de Cal Llopart, conegut també amb el nom de pont romà, que queda a ponent de Cal Llopard, i que es troba situat damunt el torrent d’Estadella, pont que formaria part del tram de la Via Augusta entre la Gornal i les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum.
Després d’admirar aquest conjunt arquitectònic, desfem el camí fins a retrobar la carretera BV-2117, on hi ha cal Renegoll.
Des d’aquí anirem cap a Torrelletes seguin la carretera, tot deixant a la nostra esquerra dos magnífics masos: cal Martí i cal Romagosa dels Àlbers.
Uns dos quilometres després arribem al nucli de Torrelletes i fem cap al cotxe. Passen uns minuts de les dotze del migdia i donem per acabada la caminada d’avui, que hem modificat segons el que havíem previst i que ens ha permès, això sí, descobrir i transitar per paratges inèdits i encantadors, acompanyats pel dia esplèndid que ha fet avui.
Més Informació:
El Gegant de la Porra 2 
Deixa un comentari