Caminada del dimecres 20 de març de 2024, primer dia de la primavera. 8,5 km. 3 h. Desnivell 195 m. Altitud màxima 169 m. Altitud mínima 7 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra ( fotos).
El dimecres passat, 13 de març, vàrem estar buscant -juntament amb el Raül, que avui no ha pogut venir- algun camí alternatiu que ens permetés ascendir al puig de Tiula des de més a ponent d’on hi havia hagut els dipòsits de combustible de la central tèrmica.
Va ser impossible, quatre dels camins que vàrem explorar, que ens haguessin permès acostar-nos al puig de Tiula, tenien el pas barrat.
Davant d’aquesta situació, que no és la primera vegada que ens hi trobem, ens fem les preguntes recurrents de sempre, és pot tallar el pas d’un camí? Al marge de la seva titularitat, no s’ha de respectar el dret consuetudinari de pas?
Hem aparcat el cotxe a la plaça del Mercat, avui es pot, per començar la caminada. Són les 8:10 del matí.
Anem cap a ponent pel carrer del Raval del Torrent i, quan el carrer gira cap al sud, nosaltres trenquem cap al nord per endinsar-nos dins de la llera del riu de Foix -dissortadament sense ni una mica d’aigua- i anar a sortir per la riba dreta, just davant de la granja de cal Capdet.
Seguim ponent enllà deixant la granja a l’esquerra i de seguida, a la nostra dreta, trobem el Club Hípic Rosa Tarrasón.
Passada l’hípica, travessem el pont per sobre l’autopista C-32 i, just al sortir, agafem un sender que s’enfila cap al nord-est per fer drecera i anar a sortir una mica més enllà de la cruïlla que conduïa a l’enderrocat mas Xinxola i que ara acull les instal·lacions de la subestació elèctrica del Foix.
A la dreta del camí que seguirem, conegut amb el nom de la carrerada de Can Coca, que forma part del GR 95-2, hi ha un parell de sèquies, amb aigua, que connecten amb el rec provinent del pantà de Foix, que travessem al cap de poc.
El camí s’enfila suaument cap al nord-oest primer i girar després cap a ponent entre boscos molt espessos de pins, deixant, gairebé, sempre a l’esquerra una llarga tanca metàl·lica amb alguna porta de tant en tant que barra l’accés a algun camí.
Podem observar que alguns dels pins estan afectats per la malaltia produïda per un microorganisme -Candidatus phytoplasma pini- que els empetiteix el creixement de les branques i les fulles i origina una curiosa formació orgànica coneguda amb el nom d’empelt de bruixa, escombra de bruixa i escopinada de gegant. Les fulles del centre queden seques per manca de llum i si augmenta molt la mida pot arribar a trencar la branca a causa d’un excés de pes.
Arribats al límit municipal entre Cubelles i Cunit, indicat amb una fita, el camí gira cap al nord.
Després d’una petita baixada, cap a llevant. Arribats on hi ha una altra fita amb la inscripció S. S., girem cap a l’esquerra i per un corriol pedregós que avança en sentit nord-oest fem cap al cim del puig de Tiula (173 m). Portem una mica més d’una hora de caminada.
Fem una petita parada i una sessió de fotos amb un petit grup de persones en què coincidim.
Reprenem el camí pel sender que baixa cap al nord, per la carena de Puigdetiula i, al primer encreuament, on arrenca el fondo de Puigdetiula, que baixa cap a ponent, amb la masia homònima a la seva dreta, fem parada per esmorzar.
En aquest indret hi consta l’existència d’una torre de guaita avui desapareguda i que es coneixia amb el nom de la Talaia de Vilaseca (“Els noms de lloc del terme de Cubelles”, Xavier Miret, 1989).
Són gairebé dos quarts d’onze i, després d’esmorzar, reprenem la caminada nord enllà.
Uns metres més amunt, arribem al mirador de la carrerada de Santa Coloma, en un punt ben elevat (167 m).
Santa Coloma
Des d’aquest indret tenim una magnífica panoràmica cap a llevant: muntanyes d’Ordal, el Montgròs, el massís del Garraf, el port de Vilanova i la Geltrú, la desembocadura del Foix, la muntanya del Corral de l’Almirall, entre d’altres.
Continuem sempre cap al nord i ens trobem l’asfaltat carrer d’Urà que ha engolit un ramal de la carrerada de Santa Coloma que transcorria per aquest indret, triple límit administratiu: municipal, entre Cubelles i Cunit; comarcal, entre el Garraf i el Baix Penedès; i provincial, entre Barcelona i Tarragona.
El carrer d’Urà baixa en fort pendent descendent deixant a l’esquerra la immensa urbanització cunitenca Costa Cunit.
Arribats al final del carrer, a l’esquerra, trobem el que sembla ser una fita que marca el límit dels dos termes municipals -Cubelles/Cunit-, indret que acull un petit parc.
Nosaltres, ara, girem cap al sud-est i baixem per un camí força pedregós que deixa a l’esquerra la costa d’en Serra i, a la dreta, el fondo d’en Salvi.
Passades unes cases a la dreta, construïdes dins el fondo, el camí està formigonat. Aquest camí acaba entroncant amb el camí asfaltat de les Tortes -de fet una carretera- que condueix de Cubelles a l’Arboç. Nosaltres el seguim un centenar de metres cap a llevant fins que fem cap als límits occidentals i meridionals de la, també, extensa urbanització Mas Trader.
Parlant del fenomen constructiu de les urbanitzacions que omplen amplis espais naturals del nostre país, podem citar, arran de l’exposició “Subúrbia” del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), les declaracions de l’urbanista Francesc Muñoz (La Vanguardia) que explica que durant 20 anys, entre el 1985 i el 2005, el ritme d’edificació d’habitatges unifamiliars als 311 municipis de la província de Barcelona va arribar a l’esgarrifosa xifra d’una casa per hora.
En aquest punt del camí de les Tortes, un indicador ens informa que, si volem anar al corral de l’Almirall [Mirall, segons el rètol] hem de girar cap a la dreta. Així ho fem. Al primer trencall girem cap a l’esquerra, passant per davant de la finca La Miga, que deixem a l’esquerra, i anem a fer cap al camí que porta al corral de l’Almirall, a la dreta, barrat per una cadena.
Girem cap al sud per passar per davant del corral de l’Almirall, edifici que presenta un conjunt de cossos construïts en forma de lletra L, amb un baluard que tanca parcialment l’espai per davant. L’entrada a aquest espai clos es realitza a través d’una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L’edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.
A la dreta d’un balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat amb la inscripció: RECORDA AMIC QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA ES CADA HORA QVE JO T’ENVIO. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. A l’extrem del pati interior, que conté un esplendorosa magnòlia, trobem una barbacoa i una font enrajolada. L’edifici també ha esta conegut per cal Filipino, corral de les Arenes o mas de l’Olla.
Seguim cap al sud, deixem a la dreta una finca on els estadants estan fent un petit foc i, a l’arribar a la següent cruïlla, girem a l’esquerra per entre unes finques vorejades per uns murs d’obra.
El camí, girà cap el sud-est, deixa a l’esquerra algunes finques i fa cap a la riba dreta del riu de Foix.
Aquí travessem el riu, totalment sec, per un gual i agafem un sender que ens deixarà a l’altra riba, a la carretera de Mas Trader, davant del molí de l’Esteper, dels Carreras, que veiem al fons a la nostra esquerra.
A la llunyania, també a l’esquerra podem observar l’ermita de Sant Pau.
Seguim la carretera cap al sud i passem pel Pontet, pas sota l’autopista C-32. Més endavant, a la nostra esquerra, el trencall que du al mas Baró i al fons, encimbellat, el caseriu de Gallifa.
Una mica més avall, també a la nostra esquerra, el Molí de la Palma.
El molí de la Palma és un conjunt d’una desena d’edificis, la major part dels quals es troben dedicats a habitatge. Els edificis més rellevants són cal Ciset i ca la Coloma, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, que compta amb tres portes, la principal és adovellada amb arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data: 4 maig 1807. La primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses en plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l’extensió de l’edifici. Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on se situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d’obertures heterogènies a la planta principal i al primer pis. El molí també s’havia conegut amb altres noms: molí de l’Anton, molí de l’Anton de Dalt o molí de l’Anton de Sobre.
Seguim avall i ja som al nucli de Cubelles, deixant a l’esquerra cal Granell, un edifici aïllat de dos cossos amb afegits. La façana principal té una porta adovellada amb arc de mig punt, amb la inscripció 1697 a la clau, que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. La casa també s’havia conegut amb el nom de cal Lleó del Mas.
Portem tres hores de caminada i en aquest punt la donem per acabada.
Prendrem, abans de marxar, una gratificant cervesa ben fresca, asseguts en una de les moltes terrasses, tot comentant les vicissituds de la caminada i de la vida i saludant coneguts cubellencs.
Encara, abans de tornar cap a casa, anem a veure la capella de Sant Antoni de Pàdua i el magnífic edifici, al davant, de can Travé, ambdues construccions al carrer de Sant Antoni.
La capella de Sant Antoni és un edifici de dimensions reduïdes situat entre dues cases. És una construcció d’una sola nau, amb coberta a dues vessants, de teula. L’estructura de la façana és d’una gran simplicitat. Té una porta d’accés rectangular, als costats de la qual hi ha petites finestres quadrades. La resta de la façana és llisa, emblanquinada, excepte una minúscula obertura circular situada a la part superior. El conjunt es completa amb un campanar d’espadanya que presenta una única obertura d’arc de mig punt i coronament a dues vessants. Segons es pot llegir a la llinda de pedra de la porta, la capella va ser construïda l’any 1694 per Marià Gassó.
Can Travé és un edifici construït a partir d’unes cases que ja existien. Es reformà durant els segles XVIII i XIX. Es feu, encara, una última reforma durant el segle XX per Frederic Travé, que hi va instal·lar una biblioteca especialitzada en mitologia clàssica, un gabinet de ciències naturals i un jardí botànic.
Més Informació:
El Gegant de la Porra 2 
Deixa un comentari