Caminada del primer dia -dimecres- del mes de març de 2023. 11,5 km. 3 h 30 min. Desnivell 241 m. Altitud màxima 262 m. Altitud mínima 58 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).
Aparquem el cotxe a l’esplanada de les oliveres entre la masia d’en Cabanyes i el mas Sardet, per on discorre la llera del torrent de les Oliveres. Comencem la caminada d’avui quan son les 8,10 h d’un matí fred d’hivern.
Travessem el camí Ral i avancem cap el nord pel camí del Mas Parellada, paral·lel al torrent de les Oliveres. Al cap de res arribem al Pi Gros, un espècimen monumental que fa uns 18 m d’alçada i té entre 250 i 300 anys, que queda a la nostra esquerra, prop de la llera del torrent.
Passada una finca que deixem a la nostra dreta, ens trobem que el camí està embassat d’aigua i ens impedeix de poder avançar. No és la primera vegada que ens passa.
Reculem i tenim la possibilitat de trampejar aquesta situació travessant per sobre del canal que du aigua del pantà de Foix i que, passant cap a ponent, ens porta a unes vinyes que voregem cap al nord fins que saltant un marge podem recuperar el camí del Mas Parellada.
Poc després, a la dreta, deixem el dipòsit d’aigua Xamanets i de seguida fem cap al camí asfaltat paral·lel a l’autopista C-32 que porta a les Caves Jaume Serra, que veiem al fons a la nostra esquerra.
Travessem aquest camí i ens entaforem pel túnel sota de l’autopista C-32. Arribats a l’altra banda, seguim pel camí de l’esquerra, que puja cap a l’oest, paral·lel a l’autopista.
A la nostra dreta observem l’explotació de les pedreres de Coll Ferrant de l’antiga Griffi, actualment propietat de Cales de Pachs, S.A.
Arribats a uns camps llaurats a la nostra dreta, girem cap al nord. Després d’uns ruscos d’abelles, que ens queden a l’esquerra, enfilem pel fondo del Pedroell nord enllà.
El fondo del Pedroell és un dels més bonics de fer del terme, amb una variada vegetació de flora autòctona.
Cal advertir del perill d’un pou, mal tapat amb uns troncs, que es troba a la dreta del fondo.
Cal anar vius cap al final del fondo, ja que cal girar i ascendir cap a la dreta per sortir-ne i anar a fer cap a l’esplanada on hi ha unes torres elèctriques.
Des d’aquesta esplanada un camí cap al nord, amb un lleu pendent descendent ens durà a la canyellenca urbanització Les Palmeres, concretament al carrer Granada.
En aquest tram de camí, a la dreta, encara trobem una acumulació de teulades d’uralita, que ja hi eren quan vàrem passar l’octubre passat, que són un veritable perill per a la salut, atesa la seva composició d’amiant. No hi ha cap organisme responsable de la seva retirada i eliminació?
Avancem cap a ponent pel carrer de Granada, que marca el límit entre Vilanova i la Geltrú i Canyelles.
Quan s’acaba l’asfaltat, el carrer baixa amb fort pendent i fa un gir cap a la dreta per anar a fer cap al carrer de Cádiz.
En aquest indret hem observat que s’està fent una esplanació que col·lapsa la capçalera del torrent del Mas de la Fam.
A tocar del carrer de Huelva agafem un sender que va cap al sud-oest, deixant el torrent del Mas de la Fam a la nostra esquerra. De seguida arribem als darreres del mas de la Fam on podem contemplar, a l’esquerra, les restes d’un forn de calç (coordenades: X 391206, Y 4569187) força enderrocat, de forma circular i sense la presència ja de la boca d’entrada.
Una metres més i arribem a l’anomenat camí de Canyelles i al mas de la Fam, a l’esquerra.
Són les 10 del matí i un sol d’hivern escalfa una mica l’ambient, així que fem parada per esmorzar davant les ruïnes del mas.
L’edifici del mas de la Fam era rectangular, d’un sol pendent, la coberta del qual està completament enrunada. Adossat hi havia un corral cobert, del qual resten dos arcs que aguantaven la coberta. Aquest mas, el més llunyà de la vila, era autosuficient, ja que les seves restes indiquen que disposava, a banda del corral, de forn de pa, forn de calç -ja comentat- i cup, entre d’altres recursos. Se suposa que era coneguda, el segle XVIII, per mas Massalleres, propietat de Llacunalba. En el nomenclàtor de 1860 ja figurava amb el nom de mas de la Fam, aleshores habitat per Joan Soler, de la Geltrú, i Maria Claver, de Canyelles.
Una vegada esmorzats, tirem avall per camí de Canyelles, que avança cap al sud, primer, cap a l’oest, després, i, altra volta, cap al sud, per deixar-nos a l’esplendorós mas de l’Artís.
El mas de l’Artís és un conjunt d’edificacions agrupades al voltant d’una masia de coberta a dues vessants amb capcer a la façana lateral. Les edificacions estan formades per la casa vella i la nova, cellers, corrals, quadres i granges.
Segons constava en un pergamí desaparegut l’any 1936, el rei Jaume I va fer donació l’any 1257 a Josep Artís dels terrenys on s’edificà el mas.
Des de la rotonda de davant del mas de l’Artís, presidida per la soca d’una antiga olivera, agafem el sender GR 92, que, cap al sud-est, ens baixarà fins al torrent de la Pastera, en un indret on conflueixen diverses lleres, com la del fondo de Vilanova, la del torrent del Mas de la Fam i la pròpia del torrent de la Pastera.
Una mica abans d’aquest punt, a la nostra esquerra, existeix una mulassa força gran (coordenades: X 390964, Y 4568406), de planta circular i falsa cúpula, que presenta tant el sostre com la paret de llevant molt deteriorats.
El GR 92 avança per la llera del torrent de la Pastera, on trobem alguna de les preses per amortir possibles riuades, fins que surt al camí de Vilanova i la Geltrú al Mas de l’Artís, una mica més amunt del maset del Safont. Des d’aquí, el torrent de la Pastera queda a la dreta del camí.
Continuem cap al sud, deixant una mulassa adossada al marge del camí a la nostra dreta (coordenades: X 391298, Y 4567588). Aquesta mulassa es va restaurar l’any 2005 i actualment es conserva en bon estat. Hi ha un tancament metàl·lic i un rètol que, insòlitament, hi prohibeix el pas.
Arribem a l’autopista C-32 i hi passem per sota a través d’un túnel i continuem cap a llevant pel camí paral·lel a l’autopista, deixant a la nostra dreta unes extenses vinyes.
Arribem a la cruïlla amb el camí Perdut del Mas d’en Perris i tirem cap al sud-est per anar a trobar el camí Ral.
Baixant per aquest camí, a la nostra dreta, on hi ha el fondo del Carbó, es pot contemplar una mulassa llunyana (coordenades: X 391612, Y 4566597), que té les pedres rejuntades amb ciment i la cúpula també cimentada i esta tancada amb una porta de fusta.
A l’arribar al camí Ral girem cap a l’esquerra i, passant per entremig del corral del Mas d’en Parellada i la masia d’en Cabanyes, anem a fer cap al cotxe. Són una mica més de dos quarts de dotze. Aquí acabem la sortida d’avui.
El Gegant de la Porra 2 
Deixa un comentari