Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Les Parellades. Sant Pau. Font d’en Sidro. Can Sidro. Can Ramonet. La Masieta. Sota-ribes. Les Parellades (Sant Pere de Ribes)

Caminada del dimecres 18 de gener de 2023. 7 km aproximadament. 3 h.

Desnivell 138 m. Altitud màxima 172 m. Altitud mínima 34 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al nucli de les Parellades (carrer de Margarida Xirgu) de Sant Pere de Ribes, davant de l’escola que du el mateix nom del nucli: Les Parellades. Són les 8,20 h i iniciem la caminada d’aquest dimecres.

Les Parellades, unit a la vila amb un pont construït el 1849, té origen en el segle XIII. Amb el creixement de la vila durant els segles XVIII i XIX, va anar prenent forma, conformant un conjunt de casetes blanques de gran harmonia i tipisme que, durant el segle XX, s’amplia amb noves edificacions.

Ponts
Les Parellades. Racons

Pel carrer de Canyelles, a l’oest, agafem el camí de Sant Pau, just on s’alça la creu del Camí de Sant Pau. La creu es va erigir amb motiu de la Santa Missió de l’any 1942. És una creu grega coronada, amb estries i acabaments arrodonits.

Creu

A Sant Pau Xic, una petita capella, el camí gira a l’esquerra i arriba, de seguida, a l’ermita de Sant Pau, havent deixat a l’esquerra un trencall que porta a la Coma passant pel corral d’en Puig.

Sant Pau Xic és una capella de propietat privada. A l’interior hi ha un petit retaule fet amb rajoles amb la imatge central de sant Pau. Curiosament, la teulada de Sant Pau Xic està plena de pedres. Això és a causa de la creença que diu que si es tira una pedra i aquesta es queda a la teulada, la persona que l’hagi tirat es casarà aquell any.

Capella de Sant Pau Xic (foto Jaume Sendra 2/03/2022)

L’ermita de Sant Pau està situada dalt un petit turó a 75 m d’alçada. És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Exteriorment, presenta grans contraforts. La façana, de composició simètrica, és molt senzilla i consta d’una porta d’accés rectangular centrada, emmarcada per pilastres i protegida per una cornisa. Té un acabament sinuós i es corona amb un petit campanar d’espadanya. Té adossada la casa de l’ermità.

La construcció va començar a principis del segle XVIII i va durar seixanta anys perquè es finançava mitjançant almoines i prestacions personals. Amb la desamortització de mitjans del segle XIX, l’ermita i les seves terres van ser considerades com a béns eclesiàstics i van sortir a subhasta, però com que sempre s’havien considerat propietat de l’ajuntament, van quedar per al poble.

Casa de l’ermità i ermita de Sant Pau
Sant Pere de Ribes des de Sant Pau (foto Raül Horro)

Seguim la caminada per un sender que, sortint de darrere l’ermita, s’enfila cap al nord-oest cap al turó de Sant Pau, deixant a la nostra dreta una pedrera i el fondo de Can Carbonell. Passada una torre elèctrica, a la nostra dreta, trobem el camí que, en direcció sud, baixa cap a la Coma. Nosaltres seguim el sender nord-oest que, al cap de poc, entronca amb un altre sender que seguim cap al nord amb pujada.

En aquest indret, a la serra del Roquissar, trobem una fita que delimita propietats. A la banda de ponent hi ha inscrita la lletra C i a la de llevant, una P. Segons Vicenç Carbonell la C correspondria a la banda de Can Sidro -per Isidre Carbonell- i la P, a la banda de Can Barba de la Coma -masia coneguda també per Can Pocoll-.

fita

Dalt del turonet trobem una altra bifurcació. Nosaltres agafem la que baixa cap a l’est i que ens porta a la font d’en Sidro.

El topònim Sidro es troba, a voltes, escrit amb la forma Zidro. Per argumentar aquesta dualitat S/Z, transcrivim un fragment d’un article que Jordi Casas va publicar al Diari de Vilanova el 29 de juny de 2007: “El seu nom, amb S o Z? Al començar a parlar d’aquesta font, és ineludible fer-ho de com s’ha d’escriure el seu nom. I ens hem decidit portar la contrària als ribetans i escriure Sidro i no Zidro, com figura en alguns mapes i indicadors de camins signats per organismes oficials, perquè és tal com ho feia el desaparegut Joan Virella, el gran excursionista que va estudiar i estimar les fonts de la comarca i va ser qui ens va portar per primera vegada a aquesta font ribetana. Per què ens compliquem la vida si sabem que ve d’Isidre, i sona igual l’essa sonora que la zeta? A més Sidro és com consta escrit al baluard de la masia que li dóna nom. Es tracta d’una masia blanca situada al camí tradicional de pujada al Montgròs,”

Font del Sidro. Cocona

La font d’en Sidro [coordenades X: 395837 Y: 4569685] és una cocona subterrània que s’omple amb el degotall d’aigua -que avui ni queia de gota en gota- provinent d’una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents.

S’hi accedeix descendint per unes escales de pedra, que queden resguardades per una construcció de pedra seca reforçada amb bigues de fusta. La cocona està separada del replà per una pedra horitzontal que permet atansar-se per a recollir l’aigua. Des d’aquest punt en surt un petit canal que condueix l’aigua sobrant a l’exterior. Aquesta surt per una obertura d’arc escarser ceràmic, per on cau en una bassa rectangular amb pedres inclinades, on antigament s’hi rentava la bugada. La bassa queda tancada per un mur de pedra revestit amb morter amb un accés d’arc pla arrebossat, és la primera vegada que l’hem vist seca, sense aigua. A la porta d’accés de la bassa algú hi ha pintat PROHIBIDO EL PASO.

Mina de la Font del Sidro
Bassa de la Font del Sidro

Hem fet una petita incursió per sobre de la font per veure si podíem trobar algun pas que ens permetés arribar a les restes de l’anomenat Castellot que es troba al nord-est de la font. No n’hem trobat cap i ho hem deixat per una altra ocasió.

Al final de la descripció de la caminada hem afegit un annex que conté un article de Josep Miret i que fa referència a aquesta construcció medieval.

Des de la font d’en Sidro continuem cap al nord pel camí que de seguida fa un revolt cap al sud i que baixa en direcció a la Coma, que queda a la nostra esquerra, amb una construcció ran del camí que podria ser un forn.

La Coma està formada per un conjunt de cases adossades entre sí. En el cadastre de 1717 constava com a propietària Eulàlia Quadras. Antigament estava constituïda per set cases, que es coneixien com: Can Barba, Can Soques, Can Guillet, Can Tió, Can Monjo, Can Puig i Can Fèlix. En l’actualitat només es conserven quatre d’aquestes cases.

La Coma

Deixada la Coma a l’esquerra, de seguida arribem a Can Sidro, a l’esquerra, i al complex de Can Ramonet, a la dreta.

Can Sidro és un edifici de planta irregular que es compon de diversos volums superposats. Presenta un portal d’arc de mig punt i una finestra al pis d’arc pla, ambdós emmarcats imitant la pedra carejada. Sobresurt una torre de planta quadrangular coberta a quatre vessants.

Can Sidro
Ametllers a Can Sidro

Els orígens d’aquesta casa són força desconeguts, ja que la primera referència documental es correspon amb el nomenclàtor de l’any 1860. La casa podria correspondre’s amb l’antic mas Estevans, habitada per un tal Isidre Carbonell a principi del segle XVIII. Segons consta en documentació, l’any 1847 la masia pertanyia a Josep Mata.

A l’esquerra de Can Sidro hi ha l’anomenat edifici Hipócrates, un centre de desintoxicació privat especialitzat en el tractament de l’addicció a l’alcohol, la cocaïna, el cànnabis, les benzodiazepines i el joc.

Can Ramonet és un edifici de planta en forma de lletra L, entorn del qual hi ha diversos cossos que antigament es destinaven a la producció vitícola. El portal és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. A l’extrem de migdia de la façana hi ha pintat un rellotge de sol rectangular, alineat amb el de la façana de garbí. En l’actualitat Can Ramonet s’ha restaurat per habilitar-lo com a complex turístic. En una rajola del paviment s’observa inscrita la data 1696. Segons consta en documentació de l’any 1847 la masia pertanyia a Antoni Llansas.

Can Ramonet
Rellotges de sol. Can Ramonet

Avancem per un camí asfaltat en direcció sud-oest i agafem, a la nostra esquerra, el camí que porta a la Masieta.

Poema de Francesc Pujols al camí de la Masieta

Aprofitant un mica de sol, esmorzem aposentats en el marge que hi ha davant la masia. Avui acompanyem el cafè amb un tortell beneït dels Tres Toms d’ahir, amb figureta sorpresa inclosa: un lloro.

La Masieta havia format part de la finca de Can Ramon, i es denominava així perquè era la hisenda petita de la propietat. L’any 1847, la casa pertanyia a Josep Antoni Querol i Planas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajoles i teules ceràmiques. Davant la façana principal hi ha el pou antic.

La Masieta

En acabar d’esmorzar reprenem la caminada cap a llevant pel camí anomenat de Can Sidro per fer cap a Sota-ribes.

Camí del Sidro. Sota-ribes al fons

Al nucli primigeni de Sant Pere de Ribes hi destaquen l’església vella de Sant Pere, el castell de Ribes -també conegut com a castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes- i la Casa del Terme.

Església vella Castell
Casa del Terme
Sota-ribes. Conjunt
Sota-Ribes i cementiri (foto Raül Horro)

Després de contemplar els edificis i els racons de Sota-ribes, ens fiquem dins la llera de la riera de Ribes i, aigües amunt, tot contemplant les timbes terroses del Ralet que hi ha a la nostra esquerra, anem a parar al pont de les Parellades.

Timbes del Ralet

Travessem el pont per sota i anem a sortir al carrer de la Riera. Des d’aquí travessem la riera de Ribes, ara per sobre el pont, i passant pel pintoresc carrer de les Parellades, que s’obre a l’altra banda de Can Miret de les Parellades, una masia d’estètica colonial del segle XIX, anem a buscar el cotxe per tornar cap a Vilanova i la Geltrú. Son les 11,20 h.

Can Miret

Annex:

Més Informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/lers-perellades-sant-pau-font-del-sidro-sota-ribes-les-perellades-123787065

Ametller Florit
Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: