Caminada del dimecres 23 de novembre de 2022.
7 km aproximadament. 3 h 50 min. Desnivell 245 m. Altitud màxima 276 m. Altitud mínima 31 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).
Hem aparcat el cotxe entre el riu de Foix i la carretera BV-2115, davant mateix del nucli de Rocacrespa (Cubelles). Són les 8,15 h del matí i comencem la caminada d’aquest dimecres.
Anem a buscar la carretera i avancem uns quants metres en direcció a Vilanova i la Geltrú. Arribats al fondo del Castellot, agafem un camí agrícola a la nostra esquerra, barrat per una cadena i, fent unes giragonses entre vinyes, avancem cap al nord-est. Quan portem uns centenars de metres, sortim del camí per l’esquerra i passant pel costat d’unes vinyes, primer cap al nord, després cap a ponent i altra vegada cap al nord, fem cap a uns pins força grossos.
Des d’aquí, ens enfilarem cap a ponent per un corriol que cada vegada es torna més dret. Finalment, arribarem al cim del Castellot (116 m), on subsisteixen les restes d’una construcció defensiva de Rocacrespa, de la qual en tornarem a parlar més endavant.
Des del cim del Castellot s’obté una preciosa vista de Rocarrespa i dels seus encontorns.
Per baixar del Castellot busquem un corriol menys abrupte que, en direcció sud-est, ens portarà a les vinyes per on hem passat per ascendir-hi. Portem ja una hora des de que hem iniciat la caminada.
Tornats al camí agrícola, continuem nord-est enllà. De seguida arribem a una confluència. Nosaltres continuarem pel camí de la dreta, deixant a la nostra esquerra el fondo del Castellot.
Arribarem a unes vinyes, per passar del terme de Cubelles al de Vilanova i la Geltrú, on trobarem un pou tancat per una portella. El pou conté el fragment d’una inscripció en el seu arrebossat difícil d’entendre.
Inscripcions
Al final d’aquestes vinyes enfilarem per un sender que ens durà al lateral d’una finca rodejada per uns marges construïts curiosament amb provetes de formigó.
Al final d’aquest sender farem cap a la confluència de diversos camins: el del Corral d’en Roc, el del Mas Roig, el que du a la Barraca del Cigarro i el de la Talaia, que és el que agafarem.
El camí de la Talaia, asfaltat en aquest tram, avança amb força pendent cap a ponent. És un tram pesat de fer. Arribats a la primera torre elèctrica, prenem el sender de tota la vida que ens durà cap al cim de la Talaia (276 m).
Fem parada en el racó on una gran pedra que fa de taula i altres disposades al seu voltant, com a seients, conviden a sojorna-hi una bona estona. La vista des d’aquest mirador privilegiat és avui més privilegiada encara per la claredat de l’atmosfera. Fins i tot hem pogut albirar en la llunyania el contorn de la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca.
En aquest indret hem trobat uns coneguts vilanovins que ja marxaven. Nosaltres hi hem gaudit d’un guanyat descans, de l’esmorzar i del cafè, i hem pogut compartir conversa amb un altre grup que hi ha arribat després.
Aviat caldrà demanar reserva per poder disposar d’aquest encantador racó.
Abans de baixar de la Talaia anem a veure el cocó o bassa que hi ha a costat de la torre de vigilància forestal. Aquesta bassa es va construir inicialment amb pedra seca rejuntada amb morter i més tard es va restaurar amb maons i morter, fent-hi un reguerot per recollir l’aigua de pluja. Actualment està mig destrossat.
Cocó
Vist el cocó agafem el sender que baixa en direcció sud-oest i que fa de límit entre els termes de Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltrú.
Pocs metres més enllà hi ha la confluència de tres termes: Castellet i la Gornal, Vilanova i la Geltrú i Cubelles, però, curiosament, la fita dita dels Tres Termes (coordenades: X 388416, Y 4566844) no es troba en aquest punt, sinó més enllà, dins del terme de Cubelles.
La fita disposa a cada banda d’una làpida -gairebé illegible- que dona referència dels dos termes limítrofs: Cubelles i Vilanova i la Geltrú.
Nosaltres continuarem baixant pel sender, sempre dins del terme de Cubelles, però prop del límit amb Castellet i la Gornal, que queda a la nostra dreta. Podem observar l’ermita de Lurdes.
Abans d’arribar al final del sender, a l’esquerra, hi ha una portella que deu resguardar l’accés a un pou.
Finalment, el sender arriba a la carretera BV-2115, gairebé davant de la masia de Can Cucurella (casa de colònies del Foix).
Arribats a la carretera avancem cap a l’esquerra per retornar a Rocacrespa, que es troba més o menys a mig quilòmetre. Pel camí hem pogut observar dues coves o petites cavitats, una al Km 6 i una altra, anomenada cova de la Carretera, davant del trencall que condueix a Rocacrespa.
La cova de la Carretera és una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries, de 4 m de llarg per 1,5 m d’amplada i 1,3 m d’alçada a l’entrada i 1,7 m d’alçada a l’interior. L’any 1966, quan s’eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques, sobretot sis destrals de pedra polida, fragments de dos vasos ceràmics i altres restes, que es van dipositar al Museu Biblioteca Víctor Balaguer.
Abans de marxar cap a Vilanova i la Geltrú fem una volta ple nucli de Rocacrespa. A les 12 de migdia, agafem el cotxe i retornem cap a casa.
Josep Oriol Garriga Gusi (Sabadell) narra en la publicació de la revista Rocacrespa 1998, sobre Rocacrespa els elements defensius que conformaven les defenses d’aquesta antiga quadra: el Castellot, la torre i el castell.
Josep Oriol Garriga Gusi
Revista Rocacrespa any 1998
Del Castellot (coordenades: X 388213, Y 4566049) encara es pot observar la presència d’un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d’enderrocs que hi ha al voltant d’aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, tenia un clar sentit estratègic.
La torre devia està situada a la confluència del camí de Cubelles amb el riu de Foix, sense que actualment se’n conservin vestigis o, si hi són, restaran coberts per l’abundant vegetació del lloc.
El castell, Garriga el situa hipotèticament on avui s’alça la masia de Cal Frare.
No obstant, existeix un altre treball titulat Masies de Cubelles de Xavier Martínez Roig, que esmenta tres altres possibles localitzacions: l’actual Can Rovirosa, l’esmentat Castellot o a tocar del riu. Martínez, finalment, es decanta per la ubicació prop del riu de Foix.
Per ubicar la situació del castell, destruït per un incendi succeït el 15 d’agost de 1636, Martínez fa referència a un document de concòrdia, de l’any 1776, entre el mossèn de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, Anton Bruno, i Joan Cucurella, pagès de la quadra de Rocacrespa, on es diu, entre d’altres qüestions: “(…) totas aquellas parets altas del Castell de Rocacrespa [es refereix a les seves restes, actualment desaparegudes] ab son pati ÿ hera ÿ alguns garrofers situat tot en dita Quadra de Rocacrespa que termina junt a orient ab la Riera a mitg dia (…) Item de totas aquellas dos Pallissas situadas en la expressada Quadra de Rocacrespa que terminan juntas a orient ab lo sobredit Castell o Hera, a mitg dia ab la Capella de St Gabriel (…)”
Per tant, segons Martínez, d’acord amb la descripció que se’n desprèn del document de la concòrdia, el castell de Rocacrespa estaria ubicat on s’indica en el següent plànol. Actualment l’espai és ocupat per un pinar, una mola que fa les funcions de taula i el que podria ser un altar.
Més informació:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rocacrespa-talaia-rocacrespa-119868975
El Gegant de la Porra 2 
Deixa una resposta a elgegantdelaporra Cancel·la la resposta